 Opinió: Una guerra oberta
Enviat per administrador el Dilluns, 05 maig a les 11:43:10
Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, i a partir de laparició del nou
ordre, molts analistes, estudiosos i intel·lectuals, observaren amb
convicció la possibilitat deliminar duna vegada per totes, les
característiques regionals dels estats, és a dir, els nacionalismes
minoritaris. La estratègia era senzilla i ferma: shavien de lligar el
conceptes de modernitat, urbanitat, valors universals... amb la idea de
centre de lestat-nació, i els conceptes de conservadorisme, antiguitat,
ruralisme... amb la idea del fet regional. Per posar lexemple que ens
"ocupa", Madrid, el castellà i la cultura espanyola serien sinònim de
modernitat i progrés, mentre que les ciutats catalanes, el català, i les
tradicions, serien sinònim de conservadorisme i caducitat. El nou ordre
mundial que naixia ja faria la resta: urbanisme, globalització,
capitalisme financer, industrialització...
Es confiava que aquesta evolució portaria als estats-nació a uns
conflictes interns reduïts a descafeïnades lluites de classe.
Seixanta any més tard podem concloure que en nombroses situacions,
lestratègia ha provocat lefecte esperat i pobles com Galícia, el País
Valencià o les Illes Canàries, per citar exemples de pobles sotmesos a
lestat espanyol, han caigut a lostracisme més obscur, mentrestant a
Europa hem vist com als escocesos els hi ha passat part del mateix (en
langlès, laccent escocès vindria a ser laccent andalús de
lespanyol). A lestat francès la situació encara és més evident, la
París moderna, francesa i urbana, es contraposa amb tota la resta de
pobles que lenvolten, que pel que sembla, no han trobat cap més sortida
que la de deixar-se sotmetre per la capital (País Basc del Nord,
Bretanya, Còrsega, Occitània i Catalunya Nord -on no fa gaires anys, el
català era la llengua dús habitual-). Un altre exemple més llunyà és a
els EUA on tota reivindicació collectiva ha pràcticament desaparegut.
A Catalunya (al principat), aquesta batalla encara no ha acabat, i podem
trobar-ne elements en qualsevol aspecte de les nostres vides (p.e,
casualment a la nefasta pellícula de Soldados de Salamina, els avis,
vells, pagesos, antics, passats de moda... parlen català! -i encara ens
fa gràcia-, en canvi la gent de la ciutat, els protagonistes, urbanites,
intelligents, cultes... parlen castellà. Casualitat? Jo no ho crec
pas).
Aquesta batalla no està ni molt menys perduda, son pocs els pobles
que han resistit la primera envestida, nosaltres com tots els que han
anat caient, no tenim estat i per tan no tenim institucions públiques
que ens recolzin, això vol dir que tota la nostra força prové de la
societat civil és a dir, de tots i totes, és una qüestió de consciència
de poble, i de reconstrucció nacional: no cal esforçar-se gaire
simplement, no compris productes que no etiquetin en català, no
llegeixis premsa espanyola (o fes-ho, però en la mateixa mesura que et
llegeixes el liberation o el financial times), desconnecta tele5 (o
tve1) de la teva tele!, si dius en una manifestació cap agressió sense
resposta, compleix-ho!...
----------------------------
Escrit per Son
|
|
| |
|
|
Puntuació Promig: 5
vots: 1
|
|
|
|
